...del bombardeig de Gernika, del dolor, de la ràbia, de la injustícia; despés que Picasso en fes una icona, un crit i una senyal en la nostra imatgeria, la imatge segueix viva i convertint-se en un pretext per a la creació pictòrica compartida.

Sant Julià de Besalú, 21 d'abril de 2012

"LA MARCA SOBRE LA TELA

Picasso es va posar posar davant d'una tela enorme pensant en el que és elemental, bàsic: NO S'HA DE MATAR LA GENT, i la forma amb què els feixistes i els nazis havien matat a Gernika , amb planificació i càlcul, amb menyspreu de la condició de les víctimes, era un crim singularment inhumà. Padre polvo que avientan los bárbaros, havia escrit César Vallejo. Cada cop n'hi havia més d'aquella pols, a Espanya.

Picasso va sentir veus en el seu cap, crits de nens, crits de dones, crits d'ocells, crits de flors, crits de bigues i de pedres, crits de rajoles, crits de mobles, de llits, de cortines, de vasos, i amb tot aquell soroll va anar pintant la tela, omplint-la de traços, de marques que eren línies rectes o lleugerament corbes, o eren figures radials; marques que componien dibuixos que ara anomenem geomètrics. Un mes més tard, el 4 de juny de 1937, l'enorme tela ja estava exposada al pavelló republicà de l'Exposició Universal de París. El títol: Guernica."

Bernardo Atxaga, Marques (2007)

Estoy buscando una palabra
en el umbral de tu misterio.
¿Quién fuera Alí Ba-ba?
¿Quién fuera el mítico Simbad?
¿Quién fuera un poderoso sortilegio?
¿Quién fuera encantador?

Estoy buscando una escafandra,
al pie del mar de los delirios.
¿Quién fuera Jacques Custeau?
¿Quién fuera Nemo el capitán?
¿Quién fuera el batiscafo de tu abismo?
¿Quién fuera explorador?

Sílvio Rodríguez, Quién fuera

El logotip pel tabac "Pielroja" colombià creat per l'il·lustrador Ricardo Rendón, paradoxalment, en el cos de Bolívar, Simón Bolívar...

70 milions d'oliveres

la passió

i quatre ànimes viatgeres

"Snow circles", Sonja Hinrichsen Snow Drawing

---

Sand Drawings of Vanuatu. Traç i narració

---

Traços sobre el territori

Dibuixos Nazca

Dibuixos fets a la roca

Si no ho recordo malament, el Tico Tico estava pels volts del carrer Regomir/Ample de Barcelona, a ciutat Vella (ara en el seu lloc ara hi ha Estética Marta, si no ho han canviat, que també podria ser).

Era un espai d'uns 10 metres quadrats on convivien la ronya i la pols dels darrers 10 anys acumulats en el ventilador extractor, amb els millors entrepans de la zona per quatre duros, els 50.000 tuppers amb els ingredients, molts veïns i habitants de la zona i força inquilins de 6 potes.

A part de les menges, el millor del lloc era el seu propietari, el Charly, un personatge especialista en matar mosques després d'hipnotitzar-les amb la mirada amagada rera unes ulleres de cul de got, amb un sentit de l'humor a joc amb l'indret i gust pel cinema, ja que la seva dona regentava un video club al Raval. Recordo un vespre mirar 2001 Una odisea en el espacio mentre endrapava un entrepà triple de pernil dolç, formatges, enciam, tomàquet i maionesa.

Tota una experiència. Llavors era 10 anys més jove i tenia moltes menys manies :-)

Mentre deixa que el traqueteig del tren el porti a casa, treu les partitures noves de la motxilla i aquesta música l'acompanya en la digitació que fa en l'aire mentre assaja mentalment. I la melodia flueix transparent i efímera més enllà de la finestra.

Potser elles escolten atentament la teoria del rodeig, potser estan fent la llista de la compra, potser estan somiant en el cap de setmana que tindrien si no fos que estan a classe tot el cap de setmana, potser està lligant la logística d'anar a buscar el nen a casa els sogres quan acabi la classe, potser estan pensant en com aplicar l'estratègia del rodeig en determinades situacions, i tornen a l'escolta atenta.

Sigui com sigui, jo dibuixo per rodejar l'avorriment, tot i que, dibuixar, és també una manera d'escoltar.

És encara de nit. Demà
serà el nou dia, que és un dir.
Ja tot és enterrat encara que fem veure
que vivim. No vivim. Som uns pollets
vagament escalfats per la bombeta roja
del sol, una mica de cosa que es va fent no res,
piulant mentre s’acosta
la nit encesa de la mort,
                                           prou adorable.

Joan VINYOLI, Obra poètica completa